El fus va evolucionar a partir de la roda de filar. Ja en l'edat neolítica, la gent feia servir rodes per filar fil. La roda es girava manualment i el fil es retorçava i s'enrotllava a la roda. Durant la dinastia Han occidental, les rodes de filar eren fetes de varetes de ferro, amb un diàmetre que era més prim a la part superior i més gruixut a la part inferior. Més tard, l'eix que s'utilitzava a la roda manual es va convertir en el prototip de l'eix modern; era una vareta esvelta recolzada en dos punts. A principis del segle XIX, es va inventar l'eix de la màquina de filar anells. Els seus coixinets superiors i inferiors eren coixinets lliscants, que no estaven segellats. Com que no podia emmagatzemar oli ni evitar la pols, necessitava una lubricació diària i era propens a contaminar peces i fil de la màquina. Més tard, es va millorar de manera que el coixinet superior i la part inferior del cargol quedaven tancats en una carcassa. En aquest moment, la velocitat de l'eix era només d'unes 6000 rpm. Amb la necessitat d'augmentar la velocitat del cargol i la capacitat del paquet, l'estructura del cargol s'ha millorat contínuament.

A principis del segle XX, Alemanya va començar a fabricar cargols de rodets: el coixinet superior utilitzava coixinets de rodets per suportar càrregues radials, mentre que el coixinet inferior, anomenat base del cargol, suportava el pes del cargol; els dos estaven connectats rígidament, formant un cargol rígid amb una velocitat de l'eix de 8000–12000 rpm. A la dècada de 1950 es van desenvolupar eixos amb suports elàstics a la base del eix, anomenats eixos elàstics. Posteriorment, les millores del cargol es van centrar a estudiar l'estructura de suport per augmentar la velocitat. A la dècada de 1970, les velocitats del cargol de filatura de cotó havien arribat a més de 18.000 rpm. Les altes velocitats generaven soroll, augment del consum d'energia i desgast accelerat de les peces de la màquina, convertint-se així en temes de recerca. A causa de la diversitat de matèries primeres i varietats de filatura, juntament amb els avenços tecnològics, els tipus de cargols s'han tornat cada cop més diversos, com ara els cargols elèctrics utilitzats en filaments de viscosa, els cargols dobles-retorçats utilitzats en màquines de torsió de filaments de cotó, llana o fibres químiques i els cargols buits utilitzats en màquines de torsió, etc.



